Camps provençals fragmentant el territori (França)
La vall, que temps enrere era un mantell de boscos densos, avui és apedaçada per camps de conreu de textures i colors diversos. Els camps s'estenen en diferents direccions, cosits per tanques o línies d’arbustos, i estan atravessats per carreteres sinuoses i senders que serpentegen capritxosament a través del mosaic. El so del vent es barreja amb el cant d’alguns ocells que troben refugi als arbres dels marges. La tala de boscos o el drenatge d'aiguamolls per establir-hi camps de conreu fragmenten els hàbitats, reduint la superfície per a la vida silvestre i trencant els equilibris ecològics. Tot i la transformació del paisatge, els arbres dispersos i les àrees de vegetació natural encara proporcionen llocs on els animals poden fer niu.
“ L'agricultura és responsable del 80% de la desforestació del planeta
i del 70% de la pèrdua de biodiversitat terrestre
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
Abocament de residus agrícoles als arrossars del Delta (Catalunya)
Amb gairebé 21.000 hectàrees de cultiu, els arrossars del Delta de l'Ebre ocupen el 65% de la superfície del delta i són els més importants de Catalunya. L'agricultura està estretament lligada a les condicions del medi i, en particular, a la disponibilitat d'aigua. Els sistemes de producció agrícola s'han adaptat als diferents règims hídrics de cada regió. En les zones més àrides són comuns els cultius de secà, mentre que en zones d'abundants precipitacions solen fer-se cultius de regadiu, que són fins a tres vegades més productius. A escala global, el 20% de les terres de cultiu es reguen; l'agricultura és el consumidor d'aigua més gran del món. En algunes zones àrides, el consum pot superar el 90% de l'aigua disponible, fet que suposa una pressió important sobre el territori, esgotant els aqüífers, perjudicant els ecosistemes o afectant la disponibilitat d'aigua per a altres usos humans.
“ L'agricultura és responsable del 70% del consum mundial d'aigua
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
L'agricultura és una de les causes principals de la degradació de l’entorn natural. La desforestació o el drenatge d'aiguamolls per establir-hi pastures i camps de conreu fragmenten els hàbitats, reduint la superfície disponible per a la vida silvestre. Els productes químics que s’utilitzen són responsables de més del 70% de la contaminació dels rius i aigües subterrànies a escala mundial. Els insecticides, herbicides i fungicides maten herbes, insectes i moltes formes de vida silvestre que serveixen d'aliment a aus i altres animals. Els fertilitzants són responsables de l'eutrofització dels ecosistemes aquàtics, és a dir, de la proliferació descontrolada de plantes i d'algues fitoplanctòniques que creen zones mortes o àrees de baix oxigen on els peixos i altres formes de vida aquàtica no poden prosperar. El consum d’energia, les emissions de gasos d’efecte hivernacle o el desgast d’aqüífers són altres impactes significatius.
Una granota treu el cap entre el verd (França)
Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), el sector de l'alimentació és responsable d'aproximadament el 22% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a escala mundial. A més de ser un important consumidor de combustibles fòssils, les activitats agrícoles alliberen diòxid de carboni fruit de la desforestació, metà provinent dels cultius d'arròs o òxid nitrós per l'ús de fertilitzants. La ramaderia, i en particular la cria de bestiar boví, també és una font significativa d’emissions de gasos que són alliberats durant la fermentació dels aliments als sistemes digestius dels animals, o a través de la gestió dels seus residus. D’altra banda, els aliments produïts a llarga distància o fora de temporada són responsables de l'emissió de grans quantitats de gasos a causa de l'energia que consumeixen en la seva conservació i el seu transport des del seu lloc d'origen fins als consumidors finals.
“ A escala mundial, les activitats ramaderes són responsables
del 14,5% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
Tot i la seva importància per al benestar de la humanitat, les pràctiques ramaderes comporten impactes ambientals significatius. En molts llocs del món, l'ampliació de les zones de pastura contribueix a la desforestació i a la destrucció d'hàbitats naturals, exercint pressió sobre els ecosistemes i la biodiversitat. L'ús de terres agrícoles per al cultiu de farratges competeix directament amb la producció d'aliments vegetals per a la població humana, i consumeix recursos valuosos com l'aigua. La producció animal consumeix el 8% de l'aigua dolça disponible, contribuint a l'escassetat d'aquest recurs en territoris amb recursos hídrics limitats. La concentració d'animals en grans instal·lacions genera una enorme quantitat de residus orgànics que, quan no es gestionen correctament, contaminen el sòl i els aqüífers. A escala global, la producció animal és responsable del 14,5% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle com el metà i l'òxid nitrós, provinents de la digestió entèrica dels animals o de la gestió dels seus residus.
“ El 70% de les terres agrícoles del món s'utilitzen com a pastures i conreus per al bestiar
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
D'altra banda, el benestar dels animals s'ha convertit en una preocupació creixent en moltes societats, cosa que ha portat a la implementació d'estàndards i regulacions per garantir-los un tracte ètic i digne. La promoció de pràctiques ramaderes sostenibles o el consum responsable de productes d'origen animal són mesures que els experts consideren necessari implementar per fer front als desafiaments alimentaris actuals i, alhora, minimitzar l'empremta ambiental d'aquesta indústria.
Vaques damunt dels fems (Catalunya)
