La matança del porc (Catalunya)
El cap de família, que ja té experiència, s'acosta a l'animal i amb determinació li fa una incisió precisa al coll. És un moment solemne. Llavors comença un procés frenètic que involucra tots els presents per separar-ne les parts i convertir-les en xoriços, botifarres, embotits o llom curat. La matança del porc és una pràctica tradicional arrelada a moltes regions de Catalunya, i més enllà del seu valor gastronòmic, també té un significat cultural i social. L'esdeveniment es converteix en una festa en què amics i veïns es reuneixen per compartir la feina.
Els productes diversos que s'obtenen del porc es conserven durant tot l'any, i temps enrere, proporcionaven una font d'aliment imprescindible per a les famílies. Tot i que és una pràctica que és objecte de debat en termes de benestar animal i salut pública, la festa continua formant part de la cultura i de la història del territori. Tradicionalment, el porc es feia créixer al mateix mas familiar, però avui dia, la major part es produeixen amb tècniques intensives en instal·lacions especialitzades. D'altra banda, l'actual Llei de Protecció dels Animals de Catalunya prohibeix expressament matar l'animal en públic.
“ 1.300 milions de persones arreu del món viuen de la ramaderia
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura
Ramat d'ovelles a la península de Coromandel (Nova Zelanda)
Durant el Paleolític, el 90% de la dieta humana provenia d'animals caçats, però fa uns deu mil anys, els humans van descobrir que capturar animals, domesticar-los i mantenir-los vius per utilitzar-los quan fos necessari, els permetia reduir la incertesa que els suposava el fet de dependre de la caça per alimentar-se. Amb el pas del temps, les comunitats caçadores-recol·lectores es van anar convertint en comunitats agrícoles i ramaderes, i el pastor es va unir al pagès com un proveïdor essencial per a les societats sedentàries. Es creu que els primers animals domesticats van ser gossos, i més tard, les cabres, les ovelles, les vaques i els porcs. A part d'aliments, dels animals n'obtenien productes derivats com la llana o el cuir, o serveis com el transport o la força de tir per als conreus. L'agricultura i la ramaderia van proporcionar als humans una certesa més gran en relació amb les seves possibilitats de sosteniment, i van comportar enormes canvis en la seva forma de vida: la terra va passar a ser el centre de les relacions socials.
Durant la Revolució Agrícola que va tenir lloc a Europa als segles XVIII i XIX, la ramaderia va experimentar canvis significatius. Es van desenvolupar races especialitzades per a la producció de carn, llet, llana i altres productes, i la producció de productes d'origen animal es va anar convertint progressivament en una activitat de caràcter industrial. Al llarg del segle XX van proliferar la construcció de granges i la implementació de tècniques de producció a gran escala. La cria selectiva per millorar les característiques dels animals, l'ús de medicaments i d'hormones, o el desenvolupament de maquinària específica van suposar un augment notable de la producció.
“ El 34% del subministrament mundial de proteïnes
de la dieta humana és d'origen animal
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura
Avui dia, la ramaderia és un component important de l'economia per a molts països. El 34% del subministrament mundial de proteïnes de la dieta humana prové del bestiar. A més de proporcionar aliments bàsics com la carn, la llet o els ous, les activitats ramaderes també proporcionen matèries com la llana, les pells o el cuir, que es fan servir en la fabricació de roba, sabates i molts altres objectes. Alguns animals proporcionen greixos i olis que s'utilitzen com a ingredients en cosmètics i productes industrials, i en la fabricació d'alguns medicaments i vacunes també s'empren productes d'origen animal.
