Pou d'extracció de petroli
L’alba tenyeix de tons rogencs l’horitzó. Entre extensions de terra esquerdada i torres metàl·liques que s’alcen com gegants, l’extracció del cru no s'atura. Als pous, la vida transcorre en torns de 12 hores. Alguns enginyers i tècnics supervisen el funcionament de les bombes, monitoritzant pressions, cabals i possibles fuites, mentre que altres controlen la separació del petroli, l’aigua i el gas abans del seu transport. Els pous, com artèries profundes de la terra, bateguen amb força sota la supervisió dels operaris, que amb mans experimentades i decidides ajusten vàlvules i vigilen els indicadors com si fossin metges escoltant el cor del subsòl. El cru ascendeix sense descans fins a la superfície, portant amb ell les petjades de milions d’anys. Les condicions de treball poden ser extremes, amb soroll metàl·lic constant i un alt risc d’incidències. I quan cau el sol, la jornada s'acaba per a uns i comença per a uns altres. I mentrestant, la terra segueix bategant.
“ Al ritme actual de consum, les reserves de petroli s'esgotaran en 42 anys
— Agència Internacional de l'Energia
Les reserves mundials de petroli s'estimen en 1,7 bilions de barrils, dels quals 1,2 bilions es poden extreure amb la tecnologia actual. Els experts calculen que la demanda mundial de petroli es mantindrà estable durant els propers anys —és a dir, uns 100 milions de barrils diaris—. El pic de la demanda s'assolirà al voltant del 2030, després del qual el món entrarà en una nova "era de l'electricitat", reduint la dependència dels combustibles fòssils per a la producció d'energia.
Magatzem d'aigües (Marroc)
El petroli, com cap altra matèria primera, ha transformat les societats i les economies al llarg de la història. Té les seves arrels a la segona meitat del segle XIX, amb la destil·lació del petroli per proporcionar combustibles, però es va consolidar i es va expandir significativament durant el segle XX, amb avenços en la refinació i la producció de productes químics derivats. La invenció del procés de polimerització, el 1933, va permetre la producció de plàstics com el polietilè, el material amb el qual es fabriquen la majoria d'ampolles d'aigua. Durant la dècada dels cinquanta, la indústria va experimentr un creixement explosiu amb el desenvolupament de molts nous plàstics i fibres sintètiques com el niló o el polièster, que encara són fonamentals avui dia. La indústria petroquímica també proporciona matèries primeres essencials per als sectors com l'automoció, la construcció, l'electrònica, o l'agricultura, entre altres.
“ S'espera que la producció global de polímers plàstics
es tripliqui per al 2050
— IMARC
Tot i l'àmplia varietat d'aplicacions industrials i de consum que tenen els productes derivats del petroli, el fet de saber que un dia s'acabarà suposa un repte majúscul. D'altra banda, la indústria petroquímica suposa un gran impacte ambiental. Les emissions globals de diòxid de carboni derivades de la combustió de combustibles fòssils continuen augmentant. Es preveu que aquest any s'assoleixi un nou màxim històric, amb el 22% de les emissions globals provinents de l'ús de gas natural. D'altra banda, la producció ingent de residus és un altre dels impactes importants. En l'actualitat, la indústria s'ha globalitzat i modernitzat, adoptant criteris de l'economia circular, com el reciclatge químic o la reducció de l'empremta del carboni, i s'estan desenvolupant tecnologies avançades per a la producció de productes més sostenibles, com els plàstics reciclables o biodegradables. El 2023, la producció global de bioplàstics va ser de 2,2 milions de tones, i es preveu que augmenti a 7,4 milions de tones per al 2028. La necessitat d'innovar contínuament per desenvolupar nous materials i processos més eficients i menys contaminants és tant un desafiament com una oportunitat.
