Ramat d’ovelles a la Patagònia (Argentina)
En una regió remota de la Patagònia, un gaucho a llom del seu cavall mira de posar una mica d'ordre al gran ramat d’ovelles que es dispersa per la vasta praderia. Des que els colons espanyols van introduir bestiar a la regió, la cria d'ovelles i la producció de llana és un component important de l'economia del territori. L’activitat es realitza en extenses pastures naturals, on els ramats tenen molt d’espai per pasturar. El gaucho dirigeix el cavall amb habilitat amunt i avall a través del terreny irregular, assegurant que el grup mantingui una certa disciplina. Aferrant les regnes de la bèstia amb determinació, és capaç de fer-li fer qualsevol moviment. És una feina que requereix destresa i un coneixement profund de l’animal. Per sort, en aquesta regió desafiant propera a la fi del món, cada dia hi ha oportunitats per posar-se a prova.
“ El 70% de les terres de la Patagònia es destina a la cria de bestiar
— Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria de Argentina (INTA)
Ren pasturant en la neu (Noruega)
La ramaderia extensiva, o de pasturatge, és el sistema de producció animal tradicional, i el més comú entre els ramaders petits i mitjans del sector rural. Aquesta pràctica es desenvolupa en àmplies àrees de pasturatge, moltes vegades en terres que no són aptes per als cultius, com les altes muntanyes o les zones amb una aridesa extrema, on el clima dur impossibilita el creixement dels sembrats. En aquestes grans extensions de terreny, on romanen la major part del temps, els animals obtenen l'aliment de la vegetació silvestre disponible a l'entorn natural i gaudeixen d'una gran llibertat de moviments, cosa que n'afavoreix la salut i el benestar. Gairebé no s'utilitzen hormones, medicaments ni aliments concentrats.
Els sistemes extensius són sistemes ramaders sostenibles, ja que no només proporcionen un benestar més gran als animals, sinó que també contribueixen a mantenir els ecosistemes naturals, a controlar els incendis forestals o a mantenir la biodiversitat dels territoris. En pasturar en àrees àmplies, els animals redueixen la pressió sobre els recursos naturals com l'aigua. Tot i els avantatges, la ramaderia extensiva també contribueix a la degradació del sòl i a la desforestació del territori quan s'eliminen boscos per a crear-hi pastures. D'altra banda, sovint presenta limitacions de competitivitat ja que, a causa d'una menor productivitat, els preus de la carn o de la llet solen ser més elevats.
“ A la Unió Europea, el 60% de la carn de porc
es produeix en sistemes intensius
— Eurogroup for Animals
Granja de porcs (Catalunya)
El 75% de la carn que es consumeix als països desenvolupats es produeix en sistemes intensius, és a dir, en espais reduïts i mitjançant tècniques i tecnologies que en maximitzen el rendiment. En contraposició a la ramaderia extensiva, el bestiar viu en condicions de temperatura, llum i humitat creades de forma artificial, i s'alimenta d'aliments processats rics en proteïnes. A més, s'utilitzen medicaments per prevenir malalties i hormones per promoure el seu ràpid creixement. Gràcies a la seva capacitat per produir grans quantitats de carn, llet i altres productes en poc espai i temps, aquest tipus de ramaderia s'ha tornat dominant en molts països desenvolupats.
“ El 33% dels cereals produïts al món
es destina a l'alimentació del bestiar estabulat
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
Tot i que ofereix una gran quantitat d'aliments a preus competitius, la ramaderia intensiva és font de controvèrsies i preocupacions. A les granges, els animals es mantenen confinats i amuntegats, cosa que limita el seu moviment i comportament natural, generant-los estrès i malalties. El consum intensiu d'antibiòtics per prevenir-les pot donar lloc a l'aparició de bacteris resistents, cosa que també representa un risc per a les persones. A més, els animals s'alimenten d'aliments processats, fet que incideix en la seva salut i, de retruc, en la qualitat dels productes. L'ús de terres agrícoles per al cultiu de farratges competeix directament amb la producció d'aliments vegetals per a la població humana. D'altra banda, la concentració de bestiar produeix una enorme quantitat de fems i residus que, si no es gestionen adequadament, són altament contaminants per a l'aigua i el sòl.
Vaca de les Highlands (Escòcia)
Les vaques de les Highlands d'Escòcia s'adapten bé a les baixes temperatures i a les dures condicions del territori. La seva habilitat per buscar aliment els permet sobreviure en zones muntanyoses escarpades que no són aptes per a l'agricultura, on mengen plantes que molts altres animals eviten. Gràcies a les llargues banyes poden cavar a través de la neu per trobar plantes soterrades.
