Pagesos de Maramures (Romania)
En una vall tranquil·la i apartada de Maramureș, just quan el sol del capvespre tenyeix el cel de colors rojencs, dos homes tornen dels camps damunt d’un vell carro de fusta ple d'eines. Un cavall robust, amb pas lent, però decidit, fa repicar les ferradures contra el terra mentre estira l'andròmina. Conversen en veu baixa, compartint pensaments i alguna xafarderia. Els seus rostres estan impregnats de cansament, però també de satisfacció per l'esforç de la feina feta. Al llarg del camí, saluden amb un cop de cap els veïns que encara feinegen als horts, o als que ja descansen tranquil·lament als porxos de casa. Vet aquí la simplicitat de la vida rural, on treballar la terra és l'essència de la comunitat, i on de tant en tant l’esforç es veu recompensat amb una generosa collita.
“ L'agricultura extensiva produeix el 80% dels cultius clau, com el blat o l’arròs
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura
Camps de blat de Castella (Espanya)
A escala mundial, l’agricultura extensiva ocupa aproximadament el 75% de la superfície agrícola, sobretot en àrees àmplies i poblacions disperses. Els sistemes extensius utilitzen grans extensions de terreny per cultivar, i depenen en gran manera de les condicions naturals del medi com el clima o la qualitat del sòl. En comparació amb els sistemes intensius, els agricultors fan servir fins a un 50% menys de fertilitzants o pesticides, i empren tècniques que no requereixen grans inversions ni maquinària costosa. En alguns indrets, encara es practiquen tècniques tradicionals heretades dels primers pagesos i que s'han transmès de generació en generació.
Tot i que l’agricultura extensiva és més sostenible que la intensiva, la baixa productivitat dels cultius limita la capacitat de satisfer les necessitats alimentàries de grans poblacions; en alguns llocs, la necessitat de terres comporta la desforestació del territori. D'altra banda, la dependència de les condicions naturals fa que els cultius siguin més vulnerables a patir els efectes de les sequeres, inundacions o altres fenòmens climàtics extrems. En un context de de canvi climàtic i de demanda cerixent d'aliments, l'equilibri entre la sostenibilitat i l’ús eficient dels recursos com l'aigua o la terra és cada vegada més necessari per garantir la seguretat alimentària de la població, sense posar en perill la conservació del medi.
Sistema de rec en un camp de gira-sols (França)
En resposta a la demanda creixent d'aliments i matèries primeres agrícoles, als països desenvolupats s'hi desenvolupa un tipus d'agricultura intensiva que té l'objectiu de maximitzar la productivitat; és a dir, de produir grans quantitats d'aliments en poc temps. Els sistemes agrícoles intensius ocupen aproximadament el 12% de la superfície agrícola del planeta, però malgrat aquesta xifra aparentment petita, són responsables de produir al voltant del 80% dels aliments que es comercialitzen a escala mundial. Els agricultors solen especialitzar-se en una sola varietat de cultiu, i això facilita l'aplicació de tècniques específiques. S'utilitzen fertilitzants, pesticides i herbicides, maquinària moderna i recursos com l'aigua en grans quantitats. Els sofisticats sistemes de reg permeten cultivar terres que, altrament, serien difícils d'aprofitar.
“ El 78% dels fertilitzants nitrogenats i el 90% dels pesticides
es consumeixen en sistemes intensius
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura
Malgrat que els sistemes intensius permeten obtenir majors rendiments, cosa que es tradueix en uns preus més baixos, les tècniques que es fan servir comporten un gran desgast de les terres i un consum elevat de recursos com l'aigua. Tot i això, menys del 20% de l'aigua de reg arriba a la planta; la resta s'evapora, s'infiltra al sol o torna a alguna llera carregada de substàncies químiques que contaminen el medi, provocant desequilibris en els ecosistemes i la reducció de la biodiversitat. L'ús intensiu d'aquests productes també té conseqüències negatives per a la salut humana si contaminen fonts d'aigua potable o s'ingereixen a través dels aliments; aproximadament el 34% dels aliments que es produeixen a la UE contenen residus de pesticides. En els darrers anys, hi ha hagut una preocupació creixent sobre els impactes negatius d'aquest tipus d'agricultura, cosa que ha afavorit la implementació de pràctiques agrícoles més respectuoses i sostenibles com l'agricultura ecològica o el consum de productes de proximitat.
