Antílops busquen aigua a la sabana (Kenya)
En un vast paisatge desèrtic, on la bellesa de la natura s’entrellaça amb la set, tres antílops busquen aigua desesperadament sota la sorra. El pelatge de color canyella dels tres animals es camufla sorprenentment bé en aquest entorn hostil. Temps enrere, en aquest punt hi solia haver un brollador, però avui el desert s’estén fins a l’horitzó en totes direccions. Els seus moviments són calculats, però impacients; cada pas és una qüestió de supervivència.
La desertització té un impacte devastador per als ecosistemes, provocant canvis en la flora i la fauna autòctona, i també per a les comunitats humanes que en depenen, especialment en regions ja vulnerables i amb poca resiliència. Més de 1.300 milions de persones viuen en zones afectades per la desertització. Entre 1990 i 2020 s’han perdut 420 milions d’hectàrees de boscos, i s’estima que la taxa de desertització pot augmentar un 10% durant les dècades vinents. Un terç d’aquest procés és causat per les activitats humanes com la desforestació, les pràctiques agrícoles no sostenibles, l’explotació dels recursos naturals, l’ús inadequat dels recursos hídrics o l’emissió de gasos amb efecte d'hivernacle.
“ El 30% de la superfície terrestre està sotmesa a la desertització
— Organització de les Nacions Unides
Terra seca (Catalunya)
A conseqüència de la desertització, però també de l'ús intensiu d'adobs químics i pesticides, de la salinització, de l'escalfament global, de les sequeres o de la manca de nutrients, el 52% de la terra utilitzada per l'agricultura pateix els efectes la degradació del sòl. En algunes regions, la disminució de les collites pot superar el 50%, fet que compromet la seguretat alimentària de moltes comunitats rurals que depenen de l’agricultura per subsistir. La pèrdua de fertilitat dels sòls és un procés gradual que pot acabar empobrint completament el terreny, obligant els agricultors a abandonar les terres i llaurar-ne de noves, creant un cercle viciós. Aquest fenomen ha obligat molts petits agricultors de subsistència a canviar de tipus de cultius per mantenir la productivitat, alterant la nutrició i la dieta de les seves famílies. A causa de les sequeres i de la desertificació, es perden 12 milions d'hectàrees cultivables cada any, és a dir, 23 hectàrees cada minut.
“ El 33% dels hàbitats terrestres del planeta estan degradats
— World Wild Fund
La construcció de preses, carreteres o altres infraestructures, la tala d'arbres a gran escala per a l'obtenció de fusta, la conversió de boscos en terres de conreu, l'ús indiscriminat d'adobs i pesticides o l'expansió de les ciutats, entre molts altres fenòmens, provoquen danys greus als ecosistemes i a la biodiversitat que contenen, moltes vegades de manera irreversible. Els rius, els aiguamolls i els llacs són els ecosistemes més degradats i amenaçats del món. A causa de la contaminació, de la pèrdua d'hàbitats, de la introducció d'espècies invasores o de l'explotació sistemàtica de recursos, des del 1900 s'han perdut més del 64% de les zones humides del planeta. En els darrers trenta anys, s'ha perdut el 10% de la superfície forestal mundial.
“ El 87% de les zones humides han desaparegut des de l'època preindustrial
— Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura
La Posidònia oceànica és una planta marina endèmica de les aigües mediterrànies. Creix entre la superfície i els 40 metres de profunditat, en funció de la transparència de les aigües, i juga un paper molt important per als ecosistemes, ja que amb les seves arrels fixa els sediments al fons marí i crea importants zones de producció d'oxigen, de cria i de refugi per a moltes espècies animals. Tot i cobrir només al voltant del 0,1% de la superfície del Mediterrani, les praderies de posidònia són la llar del 10% de les espècies marines de la regió: es calcula que més de 400 espècies de vegetals i 1.000 d'animals hi viuen. D'altra banda, són grans filtradores, col·laborant a mantenir l'aigua neta i transparent. Tot i la seva importància ecològica, moltes d'aquestes praderies estan amenaçades per espècies invasores com l'alga caulerpa, el canvi climàtic, la contaminació de les aigües — la posidònia és una espècie molt sensible a la contaminació — o per pràctiques humanes poc respectuoses com el fondeig d'embarcacions i la pesca d'arrossegament.
“ El 20% de les praderies de posidònia de la Mediterrània
han desaparegut en les darreres dues dècades
— World Wild Fund
Camp de girasols (Espanya)
