Una nina abandonada al llit d'un riu de Florida (EUA)
A la riba d'un riu, envoltada de branques i còdols polits, hi ha una nina abandonada que alguna vegada va fer companyia a un infant. El seu cabell exuberant s'ha convertit en un garbuix de fibres enredades, i el seu rostre està descolorit i desgastat pels dies a la intempèrie. Somriu, però els seus ulls grossos, que un dia van ser esplèndids i radiants, ara són buits i malenconiosos, com si hagués estat sola durant massa temps. Ampolles de plàstic, bosses buides, pneumàtics trencats, electrodomèstics, enderrocs i altres deixalles envolten la figura, que sembla perduda, resignada, fora de lloc. I mentrestant, el corrent segueix el seu curs pendent avall, en silenci, aliè a les deixalles que va engolint al seu pas.
“ L'aigua i la terra, els dos elements essencials de què depèn la vida,
han esdevingut llaunes globals d'escombraries
— Jacques-Yves Cousteau
Combustió de residus en un suburbi de Medellín (Colòmbia)
El sol es desploma lentament darrere les muntanyes, però l'activitat al suburbi no s'atura: en un descampat, entre les barraques, un grup de veïns crema una pila de deixalles. El fum s'eleva en espirals cap al cel, impregnant l'aire amb una olor que es barreja amb la resta d'olors de les cuines obertes i de la pol·lució, creant un dels senyals d'identitat característics del barri. Temps enrere, el suburbi era l'abocador de la ciutat i solia atraure drapaires que, per subsistir, buscaven entre els residus materials reciclables. Aprofitant la proximitat de les deixalles, els vagabunds instal·laven els campaments als vessants propers i, a poc a poc, s'hi va anar establint una comunitat informal. Les condicions de vida són precàries, amb habitatges improvisats i un accés gairebé inexistent als serveis bàsics. En absència d'un sistema de recollida de deixalles eficaç, cremar-les és la forma de desempallegar-se'n. Vet aquí un testimoni com un altre de la infinitat de desafiaments ambientals que enfronten diàriament moltes comunitats urbanes.
“ La producció mundial de residus augmentarà en un 70% fins al 2050
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
Contenidors (Catalunya)
L’Organització de les Nacions Unides calcula que cada any es generen més de 2.000 milions de tones de residus sòlids al món, una quantitat que es veu amplificada pel consum excessiu i l'obsolescència programada. La proliferació de materials d'un sol ús, com ara plàstics, ha portat a un increment exponencial en les deixalles sòlides. La vida mitjana d’un envàs de plàstic és de 15 minuts, però necessita centenars d’anys per degradar-se, i això mateix passa amb gairebé tots els productes d’un sol ús. El maneig inadequat d’aquests residus agreuja problemes com ara la contaminació de l'aigua, l'aire i el terra. Tot i que el reciclatge i l'economia circular ofereixen solucions, la seva implementació és insuficient davant del ritme del consum. La majoria s’incinera, s’envia als abocadors o, en el pitjor dels casos, s’aboca directament al medi. Cada any, fins a 12 milions de tones de plàstic arriben als oceans, quantitat que suposa aproximadament el 80% de la contaminació marina a escala mundial.
Abordar aquesta crisi requereix educació, innovació i polítiques que fomentin la reducció, la reutilització i el reciclatge, prioritzant la sostenibilitat en tots els sectors. La solució passa, en darrer terme, per un canvi estructural cap a una economia circular, on els productes siguin dissenyats per durar més, reparar-se i reciclar-se, juntament amb polítiques i pràctiques que promoguin la responsabilitat ambiental i el consum responsable.
“ A la Unió Europea, només el 9% dels plàstics
i el 34% dels residus orgànics es reciclen
— Comissió Europea
