Artesà del vidre (Illa de Murano, Itàlia)
El taller, de parets desgastades i finestrals que atenúen la llum exterior, és ple d’activitat. Els mestres vidriers són veritables virtuosos en la tècnica del vidre bufat. Treballen en equip, cadascun amb una tasca específica. N’hi ha un que bufa la canya. Un altre dóna forma al vidre incandescent amb les pinces. Un tercer ordena les peces al mostrador. El resultat de tot el procés és una varietat de peces de tons blaus, verds, vermells o ambre, des de delicades copes fins a canelobres o petites escultures. Cada objecte és únic i duu implícit el segell d'autenticitat que distingeix el vidre d'aquest indret.
El vidre de Murano és conegut per la qualitat excepcional i els colors vius de les peces. Els primers forns es remunten al segle VII. A l’Edat Mitjana, l’illa es va convertir en un important centre de producció d’objectes de vidre a Europa, gràcies a les noves tècniques que els seus vidriers van desenvolupar per crear objectes complexos i colorits. Al segle XIII, la República de Venècia, de qui depenia Murano, va establir regulacions estrictes per protegir les fórmules secretes d’aquesta indústria, i va prohibir als artesans revelar les seves tècniques de fabricació, fent que les peces fossin cada vegada més exclusives i cares. Actualment, el vidre de Murano es considera un símbol de la màxima qualitat de l'artesania, i és molt valorat per col·leccionistes i aficionats a l'art de tot el món.
“ El 60% de la producció de vidre de Murano es destina a mercats internacionals;
els Estats Units, Alemanya i Japó són els principals importadors
— Associació dels Vidriers de Murano
Des de les primeres formes d'artesania de la prehistòria, l'artesania ha deixat una empremta profunda en la humanitat. Però a partir del segle XIX, amb l'expansió de la Revolució Industrial, la producció artesanal d’objectes va entrar en declivi. Les fàbriques van reemplaçar el treball manual per màquines, fet que va comportar una pèrdua de diversitat i qualitat en molts productes. Aquesta és una tendència que encara continua avui. A Murano, la producció ha disminuït aproximadament un 40% en l'última dècada, passant de 1.500 tones a menys de 900 tones, principalment per la competència de productes industrials i a l'augment dels costos energètics. Aquesta tendència posa en risc la transmissió d'aquest ofici tradicional a les futures generacions.
“ En els últims deu anys, el nombre d'artesans del vidre a Murano
ha passat de 1.000 a menys de 700
— Associació dels Vidriers de Murano
Malgrat aquests dafiaments, el vidre de Murano continua sent un símbol, i s'estan implementant iniciatives per revitalitzar el sector, com ara programes de formació per a joves artesans i campanyes per promoure l'interès pel valor del treball artesanal, l’exclusivitat i la bellesa en el disseny de les obres. Actualment, moltes persones valoren la singularitat, la qualitat i la connexió entre el passat i el present que s’amaga darrere dels productes fets a mà. En moltes parts del món, els artesans continuen produint objectes únics, i el seu treball és apreciat tant pel valor artístic com per la contribució a la preservació de les tradicions i la identitat cultural de les seves comunitats.
