El Palau dels Papes a Avinyó (França)
El Palau dels Papes va ser construït entre el 1335 i el 1364, durant el papat d’Avinyó, com a residència dels Papes durant el seu exili de Roma. És un dels edificis gòtics més grans i importants d’Europa. L’interior del palau, auster i solemne, es caracteritza per la senzillesa i la minsa decoració, eliminant distraccions innecessàries i fomentant l'espiritualitat i la devoció. La simplicitat del seu disseny commou per la seva capacitat d’inspirar la contemplació i la connexió amb allò aparentment diví.
L’Edat Mitjana va suposar un període de decadència per a les ciutats. Les contínues invasions que van succeir la caiguda de l’Imperi Romà van obligar les ciutats a realitzar costoses inversions defensives. Les elits urbanes van optar per la ruralització per eludir l’augment de la pressió fiscal, i les ciutats van perdre les funcions lúdiques, socials i polítiques en benefici de noves funcions religioses. L’autoritat religiosa era alhora la principal autoritat urbana.
Ferrer tradicional de La Provença (França)
La ciutat medieval servia de fortalesa defensiva i refugi per als habitants de l’entorn, i alhora constituïa el mercat on acudien els camperols a vendre els seus excedents i a comprar articles d’ús quotidià elaborats pels artesans. Durant l'Edat Mitjana, l'artesania es va organitzar en gremis. Els fusters, ferrers, teixidors o terrissers creaven objectes d'alta qualitat, sovint comissionats per la noblesa o l’església. Gràcies a aquests intercanvis, els artesans i els comerciants van anar creant nous barris plens de tallers i d’establiments anomenats burgs, i van prosperar fins a constituir una nova classe social l’activitat de la qual no estava lligada a la possessió de terres: la burgesia.
Florència (Itàlia)
El treball dels artesans ha estat una font important d'activitat a les ciutats. La producció artesanal ha generat ocupació i ha estat una part significativa del comerç local. Teixidors, ceramistes, orfebres, talladors i altres oficis altament especialitzats han enriquit la cultura i la vida dels nuclis urbans a través de la producció de teixits, ceràmica, joieria i objectes decoratius. Els paletes, fusters, picapedrers i ferrers han contribuït a la construcció d’infraestructures com edificis, ponts, aqüeductes, carrers empedrats i sistemes de clavegueram, o d’impressionants monuments com les catedrals o els palaus, que han enriquint el paisatge urbà. La seva experiència en tècniques de construcció i disseny ha estat essencial per al creixement i l'expansió de les ciutats, deixant una empremta inesborrable en la història.
