Molts indrets de Ciutat Vella són un testimoni mil·lenari de la rica història artesanal de la ciutat. En són exemples els carrers dels Sombrerers, dels Cotoners, dels Boters, dels Assaonadors, dels Carders i dels Corders, dels Argenters, dels Flassaders o dels Espasers, que es poden trobar passejant pel barri de la Ribera, Sant Pere i Santa Caterina. Aquests noms no només indiquen les activitats econòmiques que es feien en aquests carrers, sinó que també permeten entendre millor l'organització i el funcionament de la Barcelona medieval.
Els oficis tenien un paper fonamental en la vida econòmica, social i cultural de la ciutat. Els artesans, organitzats en gremis, constituïen una classe mitjana urbana que es diferenciava clarament de la noblesa i la pagesia. A finals del segle XIV hi havia més de 100 gremis oficialment reconeguts a Barcelona. A més de defensar els interessos econòmics propis, tenien funcions socials, educatives i assistencials, formant aprenents i garantint la transmissió del coneixement. L’aprenentatge durava entre 4 i 7 anys, segons la complexitat de l’ofici.
Al segle XIV, prop del 40 % de la població activa de Barcelona
treballava en oficis artesans com el tèxtil, el cuir, el metall o la fusta
— Gaspar Feliu
Ferrer tradicional de La Provença (França)
La ciutat medieval servia de fortalesa defensiva i refugi per als habitants de l’entorn, i alhora constituïa el mercat on acudien els camperols a vendre els seus excedents i a comprar articles d’ús quotidià elaborats pels artesans. Durant l'Edat Mitjana, l'artesania es va organitzar en gremis. Els fusters, ferrers, teixidors o terrissers creaven objectes d'alta qualitat, sovint comissionats per la noblesa o l’església. Gràcies a aquests intercanvis, els artesans i els comerciants van anar creant nous barris plens de tallers i d’establiments anomenats burgs, i van prosperar fins a constituir una nova classe social l’activitat de la qual no estava lligada a la possessió de terres: la burgesia.
Florència (Itàlia)
El treball dels artesans ha estat una font important d'activitat a les ciutats. La producció artesanal ha generat ocupació i ha estat una part significativa del comerç local. Teixidors, ceramistes, orfebres, talladors i altres oficis altament especialitzats han enriquit la cultura i la vida dels nuclis urbans a través de la producció de teixits, ceràmica, joieria i objectes decoratius. Els paletes, fusters, picapedrers i ferrers han contribuït a la construcció d’infraestructures com edificis, ponts, aqüeductes, carrers empedrats i sistemes de clavegueram, o d’impressionants monuments com les catedrals o els palaus, que han enriquint el paisatge urbà. La seva experiència en tècniques de construcció i disseny ha estat essencial per al creixement i l'expansió de les ciutats, deixant una empremta inesborrable en la història.
