Adobers de cuir de Fes (Marroc)
La plaça és plena de grans cubetes de pedra, de tons teula i blanc, on hi ha homes rentant i fregant vigorosament les pells. L'ofici d'adober és un dels més durs del Marroc, ja que, encara que els adobers tinguin una vara amb què remoure les pells a l'interior de la cubeta, de vegades solen ficar-se a l'interior. Quan s'han rentat les pells dels animals —de camell, xai, bou, cabra o dromedari—, s'estenen cobertes de sal a les teulades fins que s'assequin. Una vegada seques, són introduïdes a les cubetes de color blanc. La forta olor del líquid que contenen —una barreja de calç, excrements de colom, cendres i orina de vaca amb la funció de donar fermesa a les pells— inunda tota la plaça. A les cubetes vermelloses, les pells són submergides de nou en una pasta de figa i olis que les dota de suavitat, flexibilitat i color. Finalment, el procés d'assecament té lloc a les teulades de les cases circumdants. I llavors les peces ja estan llestes per convertir-se en una varietat de productes, des de bosses de mà, sabates o cinturons, fins a objectes de decoració per a la llar.
“ El cuir envelleix amb gràcia i explica una història
que només el temps pot revelar
— Anònim
L'adobat de pells és un dels oficis més antics del món. Es va originar al sud d'Àsia entre el 7000 i el 3300 aC. Egipcis, grecs i romans van perfeccionar les tècniques d'adob i van començar a utilitzar el cuir per fer sandàlies, escuts, armadures i altres articles. A Europa, el treball del cuir es va convertir en un ofici respectat, amb gremis que regulaven la qualitat i la producció de les peces. Avui dia, en els territoris desenvolupats, aquesta mena de treball ha estat substituit per tècniques industrials, però en molts països en desenvolupament encara és una pràctica artesanal transmesa de generació en generació. A la ciutat de Fes, on 23.000 artesans s'hi dediquen, l'adob i el tractament del cuir és un dels oficis tradicionals que han resistit a l'extinció.
L'artesania del cuir no és només una font important d'ingressos per a les comunitats, sinó també una forma d'expressió cultural i artística. Els dissenys i les tècniques utilitzades sovint reflecteixen la identitat cultural d'una regió, com la talabardera de Mèxic, que és un altre lloc de producció d'objectes de cuir reconegut mundialment. Els patrons, els colors i els estils solen tenir significats específics i simbòlics. No obstant això, l'adoberia ha de fer front a desafiaments ambientals importants, com per exemple la substitució de les sals de crom, que són molt nocives, i que s'utilitzen en els mètodes tradicionals d'adobat
Adobers de cuir de Fes (Marroc)
