Menjar ràpid als carrers de Manhattan (EUA)
En una cantonada de la bulliciosa Manhattan, a prop de Central Park, l'Ahmed ha convertit el seu «food truck» en un petit oasi gastronòmic ambulant que, durant uns minuts, transporta els comensals directament als carrers d'El Caire. A mesura que el dia avança, el racó s’omple de treballadors i d’executius dels gratacels propers, i cap al migdia sempre hi ha cua. Un falàfel o un shawarma són molt més que simples aliments; també poden ser punts de trobada, una manera d’unir, d’inspirar i de connectar les persones enmig de l’enrenou de la gran ciutat.
El consum d'aliments és un fenomen transversal i complex influenciat per factors com les preferències culturals, els hàbits, la disponibilitat, el nivell d'ingressos o la urbanització. A mesura que les societats es tornen més urbanitzades i desenvolupades, les dietes i els patrons de consum evolucionen cap a una major ingesta d'aliments processats, carns i productes lactis, cosa que té implicacions per a la salut, ja que solen contenir elevades quantitats de greixos saturats, sucres i additius que poden causar trastorns com l'obesitat o malalties cardiovasculars. No obstant això, la consciència dels consumidors sobre la importància de la nutrició és més important avui que fa uns anys, i la demanda d’aliments saludables cada vegada és més gran.
“ Més de 2.000 milions de persones al món pateixen excés de pes o obesitat
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l’Alimentació
Restaurant de Beijing (Xina)
El creixement exponencial de la població mundial, i el corresponent augment de la demanda, suposa una pressió significativa per al sistema alimentari. La producció d’aliments de manera sostenible és un dels desafiaments més grans per a la humanitat. Per al 2050, alimentar una població mundial de gairebé 10.000 milions de persones requerirà una transformació radical en la manera com es produeixen, es processen, es comercialitzen i es consumeixen els aliments. En aquest context, es calcula que prop del 30% dels aliments produïts a escala mundial es perden al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció fins al consum final.
“ Als països desenvolupats, una persona malbarata 115 kg d'aliments cada any
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura
El malbaratament d'aliments suposa milers de milions d'euros en pèrdues per als productors, els comerciants i els consumidors. També és responsable de generar impactes significatius per al medi natural: llençar aliments suposa el 8% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i comporta un ús innecessari de recursos com aigua, terra, fertilitzants, pesticides o energia. Però aquest fenomen no només representa un perjudici econòmic o ambiental, sinó també ètic: més de 800 milions de persones arreu del món no poden satisfer les seves necessitats nutricionals més bàsiques i pateixen fam. A casa nostra, nombroses institucions i entitats, amb la col·laboració de voluntaris i la complicitat dels consumidors més sensibilitzats, treballen incansablement per tal de recuperar part d'aquests aliments malbaratats i distribuir-los entre la població que els necessita.
“ La natura ens ofereix un àpat gratuït, però només si controlem la gana
— William Ruckelshaus
Una fornera de Luang Prabang (Laos)
Mercats de Beijing (Xina)
Restaurant xinès de Sydney (Austràlia)
