Taller de La Valletta (Malta)
En un dels marges del taller, les flames dansen i espurnejen a l’interior de la forja, mentre escalfen el metall per tornar-lo mal·leable. La calor a la sala és intensa, i el so crepitant del foc ressona entre els murs. Amb unes pinces llargues, el ferrer aixeca amb molt de compte una barra de metall incandescent i la col·loca sobre l’enclusa. A base de cops de martell precisos i mesurats, el material va prenent forma, fins que una nova peça cobra vida. Al damunt del taulell hi ha un esbós del disseny que l'home segueix de reüll, però al peu de la lletra. Al seu voltant, a parets i prestatges, hi ha centenars d'eines: pinces, tenalles, llimes i altres estris per donar forma, texturitzar i treballar els detalls del metall.
“ El sector industrial ocupa 800 milions de persones,
el 23% de la força laboral mundial
— Organització Internacional del Treball (OIT)
L’artesania va ser el subsector secundari bàsic de l'economia fins a la Revolució Industrial, que va tenir lloc primerament a Europa i Amèrica del Nord al segle XIX, i que després es va estendre per la resta de continents. La Revolució Industrial va representar un període d'intensos canvis socials, econòmics i tecnològics. La introducció de la maquinària i la producció en massa va revolucionar la manera com es produïen els béns, transformant les ciutats i les relacions laborals, i establint les bases per al desenvolupament econòmic que caracteritza el món modern. La incorporació de treballadors que provenien dels entorns rurals va contribuir decisivament al creixement de les ciutats.
Obrer en una fàbrica de Khàrkiv (Ucraïna)
El desenvolupament de noves màquines i tècniques de producció va permetre una reducció dels preus dels béns que va propiciar un accés sense precedents al consum, especialment en les llars de baixos ingressos. L’accés als aliments, als medicaments, a la vestimenta o als electrodomèstics va millorar la qualitat de vida de les persones. No obstant això, la producció en massa també va generar desigualtats socials i canvis notables en les relacions laborals. El treball es va fragmentar en tasques específiques i els treballadors van passar a treballar a les fàbriques sota condicions més rígides i dures. Les llargues jornades, els baixos salaris i la manca de regulacions laborals van generar, inevitablement, tensions socials i conflictes, i la formació dels primers sindicats obrers. La relació laboral assimètrica entre els treballadors i els ocupadors ha estat un tema central en la història econòmica i social moderna.
“ La taxa de sindicalització a Espanya és aproximadament del 14,5%
— Economic Policy Institute
Tot i que les feines del món modern sovint ofereixen oportunitats de desenvolupament professional i salaris competitius, també generen debats sobre la distribució desigual de la riquesa i l'explotació. Avui dia, l'ocupació industrial varia considerablement segons la regió. Als països desenvolupats, el nombre d'empleats en aquest sector ha disminuït a causa de l'automatització i la deslocalització, mentre que a les economies emergents, com la Xina o l'Índia, ha augmentat significativament a mesura que aquestes nacions s'industrialitzen. D’altra banda, l'avenç de la tecnologia i l'automatització comporta la substitució de treballadors per màquines en certes indústries, cosa que genera preocupacions sobre l'augment de la desigualtat i la pèrdua de llocs de treball, i la necessitat d'adquirir noves habilitats per adaptar-se als canvis tecnològics.
