Un nen pescant al Nam Ou (Laos)
En un meandre del riu, un noi llença la xarxa entre les roques provant d’atrapar algun peix distret. El Nam Ou, literalment, el «riu bol d’arròs», és un dels rius més importants de Laos i suporta bona part del cultiu d'arròs del país. Neix a prop de la frontera amb la Xina, i té una longitud de 448 km. Juntament amb el Mekong, és l'únic canal natural de la regió apte per al transport de vaixells de gran calat. Diverses comunitats rurals estan instal·lades a la riba del riu i depenen dels seus recursos per sobreviure, però els projectes hidroelèctrics que s’estan desenvolupant a la regió suposen un impacte negatiu per als ecosistemes i les terres circumdants i, de mica en mica, les famílies es veuen forçades a emigrar a les ciutats. Només un terç dels rius del món es mantenen inalterats i flueixen lliures, sobretot a les regions àrtics o a les conques del riu Amazones i del Congo.
“ El 87% de les zones humides del món han desaparegut
des de l'època preindustrial
— Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura
Un nen pescant al Nam Ou (Laos)
Cada any es documenten 12 milions de tones de captures de peixos d'aigua dolça, que representen el 10% de totes les captures de peixos al món. No obstant això, la xifra és molt superior, ja que no es tenen en compte les captures dels pescadors de subsistència als països en desenvolupament. En aquests països, molts petits pescadors continuen fent servir arts de pesca artesanals que s'han mantingut gairebé inalterats durant segles. Les escasses captures serveixen per a l'autoconsum, i només una petita part es destina al mercat.
La pesca i la pobresa rural estan inexorablement unides. El lliure accés als recursos pesquers fa que un gran nombre de persones es dediquin a la pesca com a ocupació d'últim recurs quan es deteriora la situació en altres sectors, com l'agricultura. És per això que els pescadors i les seves famílies sovint són considerats els més pobres entre els pobres.
“ En algunes comunitats rurals, la pesca representa el 90%
de la ingesta de proteïnes animals
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura
Malauradament, la pressió de l'activitat humana sobre els ecosistemes aquàtics, la destrucció dels hàbitats, la contaminació o l'explotació excessiva, disminueixen la contribució de la pesca com a mitjà de subsistència, i reforcen els cicles de pobresa al qual es veuen exposades milions de comunitats rurals a tot el món que depenen dels recursos pesquers per sobreviure.
