Barri obrer d’Istanbul (Turquia)
El sol d'hivern s'enfonsa a l'horitzó lentament, tenyint el cel de tons vermells intensos. És una escena de contrastos, on la bellesa natural de la llum lluita per sobreviure a través d'un núvol gris de contaminació que l’ofega. Les siluetes dels edificis, banyats per aquesta llum tènue, es retallen contra el fons i adquireixen una aparença malenconiosa i fantasmal. L'olor de fum, de pols i de productes químics carrega l'ambient. Mentrestant, als carrers, la vida quotidiana segueix el seu ritme impertorbable. Les persones caminen precipitades. El soroll dels motors i dels clàxons dels vehicles encallats en el trànsit se suma a l'ambient caòtic de la ciutat. A mesura que el sol s'amaga, lstanbul se submergeix en la penombra, però de seguida, els llums dels fanals i els anuncis publicitaris comencen a parpallejar. I la ciutat continua bategant amb l'energia de sempre.
“ El 2050, el 68% de la població mundial viurà en ciutats
— Organització de les Nacions Unides
Suburbi d'Amman (Jordània)
La Revolució Industrial va comportar a un gran moviment massiu de població del camp a les ciutats a la recerca de feina a les fàbriques emergents, i els nuclis urbans es van expandir. El creixement de les ciutats va suposar la millora de les infraestructures, dels sistemes de clavegueram o d'il·luminació, i l’aparició de serveis públics com hospitals, escoles o biblioteques. També van construir-se teatres, cinemes, parcs i àrees de lleure per atendre les necessitats recreatives i d'entreteniment dels nous urbanites. No obstant això, el creixement accelerat també va plantejar desafiaments significatius. Els barris industrials, on es concentraven els tallers i les fàbriques, eren densament poblats, amb poca consideració per la planificació urbana. Els habitatges eren petits i massificats, sense condicions sanitàries adequades, cosa que va incrementar els problemes de salut pública.
Barraquisme a La Perona | Esteve Lucerón
El barraquisme era antic a Barcelona, però després de dues dècades d'immigració intensíssima d'altres regions d'Espanya, principalment des d'Andalusia i Extremadura, va adquirir una extensió inusitada. A la dècada dels seixanta van arribar a viure en barraques —l'equivalent als «suburbis» o les «faveles» d'altres països—, unes 100.000 persones, principalment a Sant Andreu, la muntanya de Montjuïc i les platges de la Barceloneta i el Poblenou, on encara es recorden barris com el de Pequín, la Perona o el Somorrostro. El desenvolupament de sectors com la indústria tèxtil, química, metal·lúrgica o de la construcció podia donar feina, encara que, amb prou feines, hi hagués construcció de nous habitatges que, d'altra banda, ningú no podia pagar, de manera que calia viure on es pogués. Només a partir de l'etapa Porcioles, amb la barreja d'intervencionisme i especulació urbanística, es va començar a eliminar el barraquisme, malgrat que encara als anys vuitanta quedessin alguns reductes. Alguns d’aquests desafiaments persisteixen actualment en moltes grans ciutats del món, com les dificultats en la mobilitat, l’escàs habitatge assequible o el desenvolupament urbà planificat i sostenible.
“ A la dècada dels seixanta, a Barcelona,
van arribar a viure en barraques unes 100.000 persones
— Ajuntament de Barcelona
Barraquisme a La Perona | Esteve Lucerón
El Raval de Barcelona
