.JPG)
La
ceràmica de la Bisbal d'Empordà és un dels principals referents artesanals i
culturals de Catalunya. Situada al cor del Baix Empordà, aquesta localitat
gironina ha esdevingut històricament un centre destacat de producció ceràmica,
gràcies a la combinació d’unes condicions geogràfiques favorables, una tradició
arrelada i un teixit artesà que ha sabut evolucionar al llarg dels segles.
La
relació de la Bisbal amb la ceràmica es remunta a èpoques antigues, però és a
partir de l'edat mitjana quan es tenen les primeres referències documentades sobre
la producció de terrissa a la zona. La presència d’argiles de gran qualitat en
el subsòl de la Bisbal i els municipis propers va permetre el desenvolupament
d’aquesta activitat. Aquestes argiles, de color vermellós i molt plàstiques,
són ideals per al modelatge i la cocció de peces ceràmiques.
"La
ceràmica no és només fang, és memòria cuita al foc
— Popular
Inicialment,
la ceràmica bisbalenca era essencialment utilitària. Es produïen objectes
quotidians com càntirs, gerres, olles, plats o recipients per a conservar aliments
i líquids. Amb el temps, però, la ceràmica de la Bisbal va evolucionar cap a
una producció més rica i variada, incorporant elements decoratius, esmaltats i
pintats que avui en dia són emblemàtics.
La
terrissa tradicional, de color terrós o vermellós, és l’expressió més primitiva
de la ceràmica bisbalenca. Es tracta d’una ceràmica porosa i funcional, sovint
sense esmalt, destinada a l'ús domèstic i agrícola. Els càntirs, gerres,
pitxers o olles en són exemples habituals. Però la ceràmica esmaltada i
decorada és la que ha donat més fama a la Bisbal. La ceràmica vidriada es
caracteritza per l’ús de vernís o esmalt, que li dóna lluentor i
impermeabilitat. Els colors predominants són el groc, el verd i el marró,
combinats sovint amb decoracions florals, motius vegetals o formes
geomètriques. Entre les peces més típiques hi ha plats, rajoles, gerros,
ampolles decoratives i figures populars.
.jpg)
La
ceràmica de la Bisbal es caracteritza per mantenir, en molts casos, processos
de producció artesanals que han passat de generació en generació. Tot comença
amb la selecció de l’argila, que es treballa manualment o amb torn per donar-li
la forma desitjada. Un cop feta la peça, es deixa assecar de manera natural.
Després s’enforna a temperatures que poden arribar als 1000 ºC o més, depenent
de la peça i del tipus de ceràmica.
En el
cas de la ceràmica esmaltada, després de la primera cocció s'aplica l’esmalt i
es torna a coure per fixar-ne els colors i donar-li la brillantor
característica. Aquesta segona cocció, anomenada “biscuit”, és una de les etapes
més delicades del procés.
El
municipi acull el Terracotta Museu, un espai dedicat a explicar la història de
la ceràmica a la zona, mostrar col·leccions de peces antigues i divulgar les
tècniques de producció. El museu està ubicat en una antiga fàbrica de ceràmica
rehabilitada, i constitueix un punt de referència cultural i turístic.
A més,
cada any se celebra la Fira de la Ceràmica de la Bisbal, on es reuneixen ceramistes
locals i d’altres indrets per exposar i vendre les seves creacions. Aquesta
fira és un dels esdeveniments més importants per als professionals del sector i
per al públic aficionat a l’artesania.
La
ceràmica de la Bisbal és molt més que un producte material: és un símbol
d’identitat, una expressió cultural i un patrimoni viu que connecta passat i
present. Passejant pels carrers del centre històric es poden veure nombrosos
tallers, botigues i forns antics, així com façanes decorades amb ceràmica. En
resum, forma part de la memòria col·lectiva de la comarca i contribueix a la
projecció de la Bisbal d’Empordà com a capital catalana de la ceràmica.
