Barcelona no és només una ciutat de carrers, edificis i places. Entre el formigó també hi creixen enciams, tomàquets, bledes, herbes aromàtiques i arbres fruiters. En les darreres dècades, els horts urbans han deixat de ser una activitat anecdòtica per convertir-se en una de les expressions més visibles d’una nova relació entre ciutat, natura i alimentació. La seva expansió respon a una demanda creixent d’espais per cultivar, però també a una preocupació més àmplia per construir ciutats més saludables, sostenibles i cohesionades. Els horts urbans són, però, molt més que espais de producció d’aliments. Afavoreixen el contacte amb la natura, el benestar i les relacions socials, i es converteixen en llocs de trobada que poden combatre la soledat i facilitar la convivència entre generacions i col·lectius diversos. En l’àmbit educatiu, els horts escolars permeten als infants descobrir els cicles naturals, entendre d’on provenen els aliments i aprendre valors com la cooperació i la responsabilitat. També contribueixen a recuperar coneixements i pràctiques que la vida urbana ha anat deixant enrere.
L'any 2023 la ciutat disposava de 609 horts urbans
— Ajuntament de Barcelona
A Barcelona, aquesta xarxa ha crescut de manera notable. Segons l’Informe de seguiment de l’Agenda 2030 de Barcelona, el 2023 la ciutat comptava amb 609 horts urbans, entre horts municipals, horts comunitaris i socials, i horts escolars. Per conèixer millor l’abast d’aquest fenomen, l’Ajuntament ha impulsat també un Observatori d’Agricultura Urbana, destinat a analitzar-ne els efectes ambientals, socials i productius.
El primer hort urbà de Barcelona, l’Hort de l’Avi, neix a Gràcia el 1986 per iniciativa veïnal. Onze anys més tard, el 1997, el programa municipal es consolida amb els horts de Can Mestres i inicia una expansió que, amb el temps, converteix el conreu urbà en una part de les polítiques ambientals i socials de la ciutat. Avui, la xarxa municipal ofereix parcel·les de conreu ecològic principalment a persones grans i entitats sense ànim de lucre, combinant agricultura, envelliment actiu i participació ciutadana.
Aquesta trajectòria pren una nova dimensió amb l’Estratègia d’Agricultura Urbana de Barcelona 2019-2030, que aposta per l’agricultura ecològica en espais urbans i periurbans i pels horts i jardins compartits gestionats comunitàriament. La iniciativa adquireix un significat especial en una ciutat fortament dependent de l’exterior: el 2023, només el 15% de les fruites i hortalisses comercialitzades a Mercabarna provenien de Catalunya, mentre que el 57,6% arribaven de la resta de l’Estat i el 27,7% eren importades.
Els horts comunitaris i socials incorporen, a més, una dimensió col·lectiva. Solars abandonats i espais infrautilitzats es transformen, mitjançant la gestió veïnal o la cessió pública, en llocs de cultiu, convivència i participació. Són espais on es practica l’agroecologia, es comparteixen coneixements i es qüestiona la distància creixent entre la ciutat i els aliments que consumeix.
La seva capacitat productiva és, tanmateix, limitada. Els horts urbans no poden substituir l’agricultura professional ni garantir l’alimentació d’una metròpoli de més d’1,6 milions d’habitants. La seva principal aportació és una altra: fer visible l’origen dels aliments, reconnectar la ciutadania amb els cicles naturals i introduir natura i biodiversitat en la trama urbana. Gestionats amb criteris ecològics, poden oferir també refugi i aliment a insectes i altres organismes i contribuir a formar una xarxa d’espais verds dins la ciutat.
En una ciutat densa com Barcelona, on el sòl disponible és limitat, l’agricultura urbana busca nous espais on arrelar. Balcons, terrasses i cobertes incorporen vegetació i petites àrees de conreu en superfícies que abans restaven infrautilitzades. També s’estenen les propostes d’agricultura vertical, que aprofiten murs i altres estructures per ampliar la superfície cultivable, tot i que exigeixen unes condicions adequades de llum, aigua i manteniment.
La hidroponia obre una altra via: permet cultivar sense terra, amb aigua enriquida amb nutrients, i facilita la producció en espais reduïts, terrats o interiors. Encara és minoritària a Barcelona, però ja hi ha experiències com l’hort hidropònic dels habitatges de Glòries, amb 550 m², que combina producció agrícola, ús comunitari i inclusió de persones amb discapacitat.
Aquesta dimensió social és també l’eix del programa Hort al Terrat, iniciat el 2016 per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. La iniciativa converteix els terrats d’equipaments municipals en espais de cultiu gestionats per entitats especialitzades, on els participants desenvolupen coneixements i autonomia, mentre una part de la producció es pot destinar a persones en situació de vulnerabilitat. La ciutat aprofita així espais fins ara buits per convertir-los en llocs de cultiu, aprenentatge i inclusió.
Barcelona continua sent una ciutat densament urbanitzada, però conserva alguns espais agrícoles productius que recorden el passat rural del territori. Can Calopa, Can Carlets i la Ponderosa formen part d’aquest patrimoni agrícola i expressen la voluntat de mantenir viva una activitat pagesa que encara conviu amb la metròpoli.
El seu valor, però, va més enllà de la producció. Aquests espais preserven una memòria agrícola i permeten entendre que el sistema alimentari no comença al supermercat ni acaba al plat. Entre el camp i la ciutat hi ha una xarxa formada per pagesia, mercats, distribució i consum que l’agricultura urbana ajuda a fer visible.
En una Barcelona on el sòl és escàs, cada balcó, terrassa, coberta, pati o solar destinat al conreu pot semblar poca cosa. Però, sumats, aquests petits espais introdueixen una altra manera de pensar i habitar la ciutat: més connectada amb els aliments, la natura i el territori que els envolta.
