Els antics magatzems portuaris: arquitectura industrial del comerç
Des de les rutes fenícies i gregues fins al comerç romà i les grans rutes oceàniques de l’edat moderna, el mar ha estat una de les principals vies d’intercanvi entre territoris. A Barcelona, que ha viscut sempre de cara al mar, convertir la seva costa en un port capaç d’acollir un gran comerç marítim va ser un procés llarg. Els ibers ja utilitzaven la badia al sud de Montjuïc per als intercanvis, i els romans van convertir el litoral de Bàrcino en un punt d’entrada de mercaderies. Les primeres obres per construir un port segur van començar el 1477, però el gran salt es produí al segle XIX, amb la industrialització i la substitució de la vela pel vapor. La constitució de la Junta d’Obres del Port el 1869 va marcar l’inici del port modern. Durant el segle XX, les instal·lacions es van anar ampliant al mateix ritme que l’economia catalana. Els plans de 1965-1966 van permetre duplicar-ne la superfície en menys de quinze anys, i el Pla Director de 1989 va projectar una nova ampliació cap al sud, vinculada al desviament del Llobregat i a la creació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL).
" El port de Barcelona ocupa més de 1.000 hectàrees
i disposa de més de 20 quilòmetres de molls
— Port de Barcelona
Actualment, el port ocupa més de 1.000 hectàrees i disposa de més de 20 quilòmetres de molls. És un dels principals hubs logístics del Mediterrani, amb connexions comercials amb més de 850 ports del món. La seva activitat representa aproximadament el 25% del comerç exterior marítim d’Espanya i genera desenes de milers de llocs de treball directes i indirectes. El 2025 va moure 69,5 milions de tones de mercaderies i 3,7 milions de contenidors. La seva importància supera àmpliament l’àmbit estrictament portuari: el 2024, el valor de les mercaderies que hi van passar va arribar als 113.343 milions d’euros, equivalent al 70% del comerç marítim de Catalunya i al 24% del conjunt de l’Estat espanyol.
Terminal de contenidors BEST: l’arquitectura invisible de la logística moderna
La Revolució Industrial va transformar definitivament el transport marítim: el vapor va substituir progressivament la vela i els vaixells van guanyar en mida, capacitat i velocitat. Però cap innovació va tenir un impacte comparable al contenidor. El primer viatge comercial d’un vaixell portacontenidors es va produir el 1956, i la possibilitat de traslladar una mateixa càrrega entre vaixell, tren i camió va reduir dràsticament els temps, els costos i les manipulacions. El contenidor va transformar així la logística mundial i va facilitar l’expansió del comerç internacional, fins a convertir el transport marítim en una peça essencial de l’economia global. El 2023, el comerç marítim mundial va arribar als 12.300 milions de tones, després de créixer un 2,4%. Les previsions apuntaven a un creixement mitjà del 2,4% anual fins al 2029.
" El 80% del volum del comerç internacional de mercaderies
es transporta per via marítima
— UNCTAD
Aquesta transformació del transport marítim té la seva expressió actual en terminals com la BEST (Barcelona Europe South Terminal), inaugurada el 2012 al Moll Prat. El seu espai està organitzat en grans superfícies operatives, amb grues de gran escala i zones d’emmagatzematge dissenyades per facilitar el moviment ràpid i ordenat de les mercaderies.La terminal pot gestionar centenars de milers de contenidors cada any i contribueix a consolidar Barcelona com una de les principals portes logístiques del sud d’Europa.
Aquesta xarxa global de transport, però, també és vulnerable. Les tensions geopolítiques i els efectes del canvi climàtic han alterat rutes estratègiques com les del mar Roig i el canal de Suez. A mitjan 2024, el tonatge que travessava Suez havia caigut un 70%, mentre les arribades de vaixells pel cap de Bona Esperança augmentaven un 89%. A aquesta vulnerabilitat s’hi afegeix el repte ambiental. El desviament cap a rutes més llargues va incrementar el consum de combustible, els costos i les emissions. El transport marítim genera aproximadament el 3% de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle i la renovació de la flota avança lentament: a començaments de 2024, només el 14% del nou tonatge estava preparat per utilitzar combustibles alternatius. El futur d’aquesta xarxa passa, per tant, per mantenir la capacitat de moure grans quantitats de mercaderies alhora que es redueixen les vulnerabilitats de les rutes i l’impacte ambiental del transport marítim.
World Trade Center Barcelona
