La llibreria Catalònia
El 9 de maig de 1924 obria a la plaça de Catalunya 17, la llibreria Catalònia, impulsada per Antoni López Llausàs, Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet. En plena dictadura de Primo de Rivera, l'establiment es va convertir en un important espai de difusió del llibre en català. El 1931 es traslladà a la ronda de Sant Pere 3, on desenvoluparia la major part de la seva trajectòria. Després de la Guerra Civil, el franquisme en va imposar el canvi de nom: Casa del Libro. L'establiment no recuperaria el nom original fins al 1977.
Durant gairebé nou dècades, va superar dues dictadures, una guerra, la postguerra, un incendi i diverses crisis econòmiques. No obstant això, el 2013, després de 82 anys al mateix emplaçament, va tancar les portes definitivament, i el local va acabar convertit en un McDonald’s. El tancament de la Catalònia simbolitzava així una transformació més profunda: no desapareixia només una llibreria, sinó una peça de la memòria cultural i comercial de Barcelona.
No va ser un cas aïllat. A poca distància, la llibreria Canuda, fundada el 1931, també va tancar les portes i el local va ser ocupat per una botiga de Mango. També el Palau del Joguet, obert el 1936, va abandonar el seu emplaçament històric. Entre 2016 i 2024 Barcelona va perdre el 25% de les merceries i drogueries, el 30% de les sabateries i negocis de pell i 141 peixateries, gairebé una de cada quatre.
" Entre 2016 i 2024 Barcelona va perdre el 25% de les merceries i drogueries, el 30% de les sabateries i negocis de pell, i un 25% de les peixateries
— Diari de Barcelona
En alguns carrers barcelonins encara sobreviuen locals amb interiors modernistes, aparadors centenaris, rètols històrics i elements ornamentals que expliquen com s'ha anat construint la ciutat al llarg del temps. Són establiments que formen part del patrimoni material i immaterial de la ciutat. Conserven arquitectures, mobiliari, oficis i formes de vida transmeses durant generacions. Aquest llegat, però, està sotmès a una pressió creixent. L’augment dels lloguers, la transformació del mercat immobiliari, la competència de les grans cadenes i els canvis en els hàbits de consum dificulten la continuïtat de molts negocis familiars. La pressió és especialment intensa al centre històric, on la demanda de locals per part de grans marques és més elevada. La desaparició dels antics contractes de lloguer i l’increment dels preus han accelerat, en alguns casos, la substitució d’establiments tradicionals. Quan un comerç històric desapareix, no tanca només una botiga: desapareixen també un espai, un ofici i una part de la memòria dels barris.
" El 2025 van tancar almenys 10 botigues centenàries a Barcelona
— Diari de Barcelona
Altres establiments han resistit, però la pressió continua. És el cas de la Manual Alpargatera, al carrer d’Avinyó, que manté les prestatgeries i les escales de fusta originals, i continua elaborant espardenyes artesanalment. O de la pastisseria Fargas, fundada el 1827, o la numismàtica Monge, oberta el 1948, que durant anys han format part del paisatge comercial del centre històric. La seva situació exemplifica les dificultats que afronten negocis que ocupen locals molt cobejats per les grans empreses i les activitats vinculades al turisme.
El turisme manté, en aquest sentit, una relació paradoxal amb el comerç emblemàtic. D'una banda, contribueix a incrementar la pressió immobiliària i afavoreix la substitució de negocis tradicionals per marques internacionals. De l'altra, els visitants són una part important de la clientela de molts establiments històrics, que sovint són els espais que més desperten la curiositat dels turistes.
El patrimoni d'una ciutat no rau només en els seus monuments: també en els seus establiments històrics. Quan una llibreria, una pastisseria, una botiga de joguines o un taller artesanal tanca les portes, desapareix amb ells una part de la memòria de la ciutat. Algunes ciutats europees, com París o Roma, han creat mecanismes específics per protegir comerços històrics. Barcelona també ha desenvolupat mesures de protecció, com el Pla especial de protecció de la qualitat urbana, que inclou el Catàleg de protecció arquitectònica, històrica i paisatgística dels establiments emblemàtics de la ciutat.
" Dels 209 establiments històrics catalogats el 2016,
29 havien tancat cinc anys després, un 14% del total
— Diari de Barcelona
Actualment, la ciutat té catalogats diversos establiments emblemàtics, molts dels quals són negocis centenaris que han mantingut la seva activitat original al mateix local. Són espais singulars que formen part de la identitat comercial de Barcelona i que, per la seva arquitectura, decoració, història o activitat, tenen un valor patrimonial especial. Alhora, constitueixen un atractiu tant per al veïnat com per als visitants. Un exemple és l'Horxateria de l'Oncle Ché, a la Rambla del Poblenou, on la cinquena generació de la família continua elaborant l'orxata amb una recepta tradicional que es remunta als inicis del segle XX. Dels 209 establiments catalogats el 2016, 29 havien tancat cinc anys després, aproximadament un 14% del total. Actualment, una desena han tornat a obrir les portes.
La desaparició d'aquests negocis posa en risc no només uns locals singulars, sinó també els oficis i els coneixements que s'hi han transmès de generació en generació. El gran repte és trobar mecanismes efectius que permetin protegir no només l'estètica dels locals, sinó també les activitats, els oficis i les tradicions que els converteixen en una part viva del patrimoni de Barcelona.
