El 9 de maig de 1924 obria a la plaça de Catalunya, 17, la llibreria Catalònia, impulsada per Antoni López Llausàs, Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet. En plena dictadura de Primo de Rivera, es convertí en un important espai de difusió del llibre en català. El 1931 es traslladà a la ronda de Sant Pere, 3, on desenvoluparia la major part de la seva trajectòria. Després de la Guerra Civil, el franquisme en va imposar el canvi de nom: Casa del Libro. No recuperaria el de Catalònia fins al 1977.
Durant gairebé nou dècades va superar una dictadura, una guerra, la postguerra, un incendi i diverses crisis econòmiques. Finalment, el 2013, després de 82 anys al mateix local, va tancar definitivament. El seu director, Miquel Colomer, recordava en el comiat que la llibreria havia sobreviscut a una Guerra Civil, un incendi i un conflicte immobiliari. El local va acabar convertit en un McDonald’s.
No era un cas aïllat. A poca distància, la llibreria Canuda, fundada el 1931, va liquidar el seu fons abans de tancar; el local seria ocupat per una botiga de Mango. També desaparegueren establiments com el Palau del Joguet, la pastisseria Fargas o la numismàtica Monge.
La desaparició d’aquests negocis responia a factors diversos: la transformació dels hàbits de consum, l’encariment dels locals, la pressió immobiliària i la modificació dels usos comercials del centre. La finalització dels antics contractes de lloguer, arran dels canvis en la Llei d’Arrendaments Urbans, també va accelerar en alguns casos la substitució.
El tancament de la Catalònia simbolitzava així una transformació més profunda: no desapareixia només una llibreria, sinó una peça de la memòria cultural i comercial de Barcelona. El paisatge dels carrers canviava, i amb ell alguns dels establiments que durant generacions els havien donat identitat.
Caminar per Barcelona és també recórrer un paisatge comercial construït al llarg del temps. En alguns carrers encara sobreviuen locals amb interiors modernistes, aparadors, rètols històrics i elements ornamentals que expliquen la història dels negocis que els han ocupat. Barcelona és una de les ciutats de l’Estat amb una concentració més gran de comerços centenaris. Aquests establiments formen part del patrimoni material i immaterial de la ciutat: conserven arquitectures, mobiliari, rètols, oficis tradicionals i formes de vida que han passat de generació en generació. És el cas de la Manual Alpargatera, al carrer d’Avinyó, que conserva les prestatgeries i les escales de fusta originals i manté viva la tradició artesanal de les espardenyes.
Però aquest llegat es troba amenaçat per l'augment dels lloguers, la pressió immobiliària, la competència de les grans cadenes i els canvis en els hàbits de consum. La pressió immobiliària afecta especialment els establiments situats al centre històric, els mateixos espais que resulten més atractius per a les grans marques. La desaparició dels antics contractes de lloguer, l'augment dels preus i la competència de les multinacionals han dificultat la continuïtat de molts negocis familiars. Segons un estudi d'ESADE i la Fundació Barcelona Comerç, el 40,8% dels arrendataris dels principals eixos comercials de la ciutat es podien veure afectats per la finalització dels contractes de renda antiga. En alguns casos, els increments podien multiplicar de manera extraordinària el cost del lloguer. El fenomen es fa visible en la desaparició de comerços emblemàtics. La llibreria Catalònia, fundada el 1924, va tancar el 2013 i el seu local de la ronda de Sant Pere va acabar convertit en un McDonald's. A poca distància, la llibreria Canuda, fundada el 1931, va tancar les portes i el local va ser ocupat posteriorment per una botiga de Mango. També el Palau del Joguet, obert el 1936, va abandonar el seu emplaçament històric. Quan aquests comerços desapareixen, no es perd només una botiga, sinó també una part del patrimoni i dels coneixements associats als oficis tradicionals.
Entre 2016 i 2024 Barcelona va perdre gairebé el 25% de les merceries i drogueries, el 30% de les sabateries i negocis de pell i 141 peixateries, gairebé un 25% del total.
— Diari de Barcelona
El 2025 van tancar almenys 10 botigues centenàries a Barcelona. La premsa en va documentar una desena, entre elles establiments amb més d'un segle d'activitat.
Altres establiments han resistit, però la pressió continua. És el cas de la pastisseria Fargas, fundada el 1827, i de la numismàtica Monge, oberta el 1948, que durant anys han format part del paisatge comercial del centre històric. La seva situació exemplifica les dificultats que afronten negocis que ocupen locals molt cobejats per les grans empreses i les activitats vinculades al turisme.
El turisme manté, en aquest sentit, una relació paradoxal amb el comerç emblemàtic. D'una banda, contribueix a incrementar la pressió immobiliària i afavoreix la substitució de negocis tradicionals per marques internacionals. De l'altra, els visitants són una part important de la clientela de molts establiments històrics, que sovint són precisament els espais que més desperten la curiositat dels turistes.
Al llarg dels segles, els carrers de Barcelona han construït un teixit comercial ric i divers. Alguns dels establiments que van obrir les portes fa dècades —i fins i tot segles— encara continuen actius. Són testimonis vius de la història de la ciutat i, alhora, un patrimoni cultural que conserva arquitectures, oficis, tradicions i formes de comerç. Per protegir aquest llegat, el 26 de febrer de 2016, el Plenari del Consell Municipal va aprovar el Pla especial de protecció de la qualitat urbana, que inclou el Catàleg de protecció arquitectònica, històrica i paisatgística dels establiments emblemàtics de Barcelona. Actualment, la ciutat té catalogats 209 establiments emblemàtics, molts dels quals són negocis centenaris que han mantingut la seva activitat original al mateix local. Són espais singulars que formen part de la identitat comercial de Barcelona i que, per la seva arquitectura, decoració, història o activitat, tenen un valor patrimonial especial. Alhora, constitueixen un atractiu tant per al veïnat com per als visitants. La consideració d'establiment emblemàtic no respon, però, a un únic criteri. La catalogació municipal té en compte factors com l'antiguitat, el valor arquitectònic, històric i paisatgístic i la singularitat de l'activitat. Altres entitats vinculades al comerç tradicional defensen una definició més estricta, basada especialment en l'antiguitat, el caràcter artesanal i la singularitat del negoci.
La fragilitat d'aquest patrimoni és evident. Dels 209 establiments catalogats el 2016, 29 havien tancat cinc anys després, aproximadament un 14% del total. La desaparició d'aquests negocis posa en risc no només uns locals singulars, sinó també els oficis i els coneixements que s'hi han transmès de generació en generació.
Aquests establiments contribueixen a preservar una part de la cultura comercial de Barcelona i mantenen vius oficis artesanals i tècniques tradicionals. Un exemple és l'Horxateria de l'Oncle Ché, a la Rambla del Poblenou, on la cinquena generació de la família continua elaborant l'orxata amb una recepta tradicional que es remunta als inicis del segle XX.
El turisme té també una relació ambivalent amb aquests negocis. D'una banda, la pressió turística i immobiliària pot dificultar-ne la supervivència; de l'altra, molts establiments reconeixen que els visitants són una part important de la seva clientela i que la seva singularitat els converteix en un atractiu per a qui vol descobrir una Barcelona més autèntica.
La catalogació municipal representa un reconeixement del seu valor, però no sempre garanteix la continuïtat dels negocis. El gran repte és trobar mecanismes efectius que permetin protegir no només l'estètica dels locals, sinó també les activitats, els oficis i les tradicions que els converteixen en una part viva del patrimoni de Barcelona.
Dels 209 establiments catalogats el 2016, 29 havien tancat cinc anys després, aproximadament un 14% del total.
Barcelona té actualment 191 comerços emblemàtics oberts, dels 209 que formen el catàleg municipal. 18 han tancat, és a dir, un 8,6%.
Fa cinc anys, els tancaments dins d'aquest mateix catàleg eren 29. Per tant, el nombre d'establiments tancats ha baixat de 29 a 18, tot i que això inclou reobertures i canvis d'ús.
