.webp)
Barcelona ha tingut una forta tradició artesana des de l’Edat Mitjana. Ja al segle XV existien gremis d’oficis, tant els col·legis d’artistes —pintors, escultors— com les confraries de menestrals —artesans manuals— que tenien representació al Consell de Cent. Els barris del Born i de la Ribera, per exemple, van esdevenir nuclis d’artesans vinculats als oficis del port. Avui dia, l’artesania sobreviu en un entorn urbà altament competitiu i canviant. No existeixen estadístiques molt precises del nombre d’artesans, ja que molts no estan registrats formalment, però els registres oficials municipals n'hi ha comptabilitzats 6.649, un 5% menys respecte l’any anterior.
Hi ha 6.649 artesans registrats formalment a Barcelona
— Ajuntament de Barcelona
Històricament, l’artesania ha estat vinculada al teixit urbà més humil, però en les darreres dècades el sector ha de fer front a grans dificultats i pressions, com la competència dels productes industrials, que són més econòmics. A més, l'especulació urbanística elimina espais de tallers i locals comercials, i també hi ha una manca de relleu generacional, ja que cada vegada hi ha menys joves que mostren interès pels oficis artesanals. Malgrat les dificultats, alguns artesans fa anys que es mantenen fidels al seu ofici. Aquests són alguns exemples.
.webp)
La Manual Alpargatera. Aquest establiment va obrir les portes oficialment el 1940, en plena postguerra, quan Joan Oliver va comprar el que aleshores ja era una espardenyeria. Avui és l'únic taller que fabrica espardenyes de forma artesana a Barcelona. Treballa amb varietat de teixits que arriben fins i tot d'Àfrica, del Japó, de l'Índia o de Bangla Desh, encara que el més habitual és el cotó i, en segon terme, la ràfia i la seda. L'establiment també innova en els dissenys: de la clàssica espardenyeta catalana o valenciana, fins a estampats com la flor emblemàtica de les llambordes de Barcelona o mots encreuats i poemes. Entre els seus clients, els Mossos d’Esquadra, que tenen les espardenyes com a calçat del seu uniforme de gala. Encara que la seva forma de treballar ha anat evolucionant amb el temps, la seva essència es manté fidel als més de vuitanta anys d'ofici.
El Taller Antic, un viatge en el temps. Entrar al Taller Antic és retrocedir en el temps fins a finals del segle XIX, a l'època victoriana, de l'art decó i del modernisme. En aquest establiment s'hi fabriquen peces de bijuteria de plata, llautó, coure i altres metalls. Hi ha pastillers, didals, capsetes, miralls, portarretrats, estatuetes, plomes i tinters... És com una exposició de joies i peces d'època. El propietari d'aquest negoci és en Miguel, un artesà que va començar a exercir la seva professió el 1986 juntament amb la dona Silvia, que és dissenyadora. Tots dos van obrir aquest establiment al Poble Espanyol el 1994, i ara, ja jubilats, l'han traspassat al seu fill Álex i a l'Esther, que en van ser aprenents. Al fons del local hi ha les tres taules de treball, en què moltes vegades coincidien tots quatre. A més, el Taller Antic dona visibilitat a altres artesans espanyols i europeus que encara mantenen vius oficis i tècniques de finals del segle XIX i principis del XX.
La Pescallunes: l'encant de la cistelleria. Des de fa més de 20 anys, la Pepi fabrica cistelles en miniatura a la seva botiga-taller del Poble Espanyol, el seu petit univers ple de cistells de fibres de diverses mides: per a pessebres, per a cases de nines... Teballa amb medul·la de ratan perquè s'adequa millor a les necessitats de les peces. “El vímet és massa dur i gruixut per treballar amb objectes tan petits”, diu. “És un ofici, però també és transmetre una cultura, i més ara que està tan de moda la qüestió ecològica." Fabrica tot tipus de cistelles: un garrafot per posar olives, la cistella dels calçots, la gàbia de la perdiu, la pelapatates, la cistella de pícnic, la de la verdura, la de les maduixes...
Sañudo Artesania en Cuir: el cuir com a obra d'art. “El nostre ofici és com una filosofia de vida, és com un concepte més enllà de la feina”. Qui parla és en Julián, fill d'en Pedro, un artesà que duu 50 anys treballant el cuir. Va venir d'Argentina el 1978, va establir el seu negoci a Mataró, portant mostres a fàbriques i comerciants, i el 1996 es va instal·lar al Poble Espanyol. És un dels locals d'artesania més grans, i està dividit en quatre espais: el taller, la botiga, on es poden veure tots els productes que estan a la venda —des de cinturons a bosses, passant per targeters o motxilles—, una sala on s'hi organitzen tallers, cursos i activitats, i el que ells anomenen La Cova, un petit racó que usen com a galeria i en què exposen orgullosos les seves obres d'art. En Pedro és autodidacta, i ha transmès la seva tècnica al seu fill Julián i als seus tres nets. Tota la família treballa el cuir usant múltiples tècniques, però la seva especialitat són els gravats que fan a cop de martell.
Vitraloi: el domini del vidre. Molts són els que visiten Barcelona seduïts pel Modernisme d'autors com Antoni Gaudí o Josep Puig i Cadafalch. Una de les tècniques que feien servir aquests artistes era el vitrall, com es pot veure, per exemple, a la Sagrada Família o a la Casa Amatller. Veure com es treballa aquesta tècnica és possible al taller de la Júlia, una artesana amb gran domini sobre l'ofici del vidre, especialitzada precisament en els vitralls. Té el seu taller al Poble Espanyol des del 1999. La tècnica del vitrall que feia servir Gaudí és la que es desenvolupa a Vitraloi. "A la botiga s'hi aturen sobretot turistes, tot i que també hi ha gent d'aquí que em fa encàrrecs", admet l'artesana. La Júlia també organitza tallers per transmetre el valor d'aquesta tècnica tan representativa del modernisme.
Oksana: alta costura flamenca / El Poble Espanyol
