Mercat de la Boqueria | Martijn Vonk
El Mercat de la Boqueria és el primer dels mercats municipals de Barcelona. És el segon mercat més gran de Catalunya, després del mercat de Sant Antoni, i el més variat en oferta alimentària, i també el més visitat pels turistes. Va ser inaugurat oficialment el 19 de març de 1840, dia de Sant Josep. Tot i això, la història d'aquest mercat es remunta molt més enrere, ja que en aquest espai s'hi instal·laven ja durant el segle XIII les venedores ambulants i les pageses de la rodalia per vendre els seus productes fora de les muralles, per estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies. El mercat es dividia en sectors diferenciats segons el producte que es venia, i molts venedors obsequiaven amb una flor els clients que compraven algun producte. Aquesta tradició va donar lloc als establiments de flors actuals. Més tard també s'hi va afegir la venda d'animals, sobretot ocells. La coberta metàl·lica actual es va inaugurar el 1914, i va ser coronada amb un arc de ferro. Aquest arc sosté, per mitjà d'unes garlandes de flors obrades amb ferro forjat, un antic escut de Barcelona comprès dins d'un cercle, també de vitralls de colors, que ha esdevingut el símbol del mercat.
“ Cada mercat és un món en miniatura,
un reflex de les terres d’on provenen els aliments i la gent que els produeix
— Mark Kurlansky
Els mercats de Barcelona són un element central de la vida de la ciutat, combinant tradició, vitalitat i una connexió profunda amb els seus habitants. Amb més de 40 mercats municipals distribuïts per tots els barris, aquests espais són més que llocs per comprar aliments; són punts de trobada i pilars de la vida comunitària. Són un símbol del caràcter obert i divers de la ciutat, una expressió vibrant de l’essència barcelonina.
Mercat de Santa Caterina
El Mercat de Santa Caterina va néixer com a mercat municipal cobert l'any 1845, i es va ubicar al terreny de l'antic convent del mateix nom, que es va cremar la nit de Sant Jaume de l'any 1835, en el marc de la desamortització eclesiàstica. Encara es poden veure les restes del convent a la part posterior del mercat. La idea era dotar els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera d'un establiment que subministrés aliments als residents. El mercat va patir una reforma integral entre el 1997 i el 2004. De l'edifici neoclàssic original se'n conserven la façana principal i les laterals. La façana principal està formada per una sèrie d'arcades d'arc de mig punt sobre les quals hi ha una cornisa i una barana de balustres. A l'interior, els sostres de fusta donen calidesa a un espai que ha de ser funcional i pràctic per damunt de tot. Un dels canvis més significatius d'aquesta reforma va ser la nova coberta de colors, inspirada en el trencadís gaudinià. De manera simbòlica, el mantell recorda els tendals que cobrien les parades antigament i que ondulaven amb el vent, acolorits pel record de fruites i verdures, amb peces ceràmiques hexagonals de seixanta-set colors diferents. L'obra és espectacular i juga un paper important en la recuperació urbanística de Ciutat Vella.
Mercat de Sant Antoni
El Mercat de Sant Antoni ocupa una illa sencera entre els carrers del Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso, del barri de Sant Antoni de l'Eixample, amb una superfície total de 30.000 m². A més de ser un dels millors exemples de l'arquitectura del ferro, la qualitat dels seus acabats i elements decoratius el converteixen en un dels edificis d'estil eclèctic més importants de Catalunya, inspirat en les Halles de París, com el Mercat del Born. Va ser construït entre 1879 i 1882 per la Maquinista Terrestre i Marítima, i inaugurat per l'alcalde Rius i Taulet el 24 de setembre d'aquell any, coincidint amb els actes de la festa major de la ciutat. S'organitza en quatre cossos longitudinals formant una planta de creu grega amb els braços encaixats en els xamfrans de l'illa, i un cimbori amb llanternó, que permet l'accés de la llum per mitjà de rosasses idèntiques a les que ornamenten els accessos principals. Tota l'estructura del mercat se sosté sobre un total de 112 pilars de fosa. Algunes de les parades tenien elements decoratius originals d'estil modernista, com els la parada de carn que va guanyar el concurs anual de 1909, que es conserva al Museu d'Història de Barcelona.
.jpg)
