Arrossars del Delta de l'Ebre
A Catalunya, la manera d'alimentar-nos ha canviat profundament en poques generacions. La dieta tradicional, basada en cereals, llegums, verdures, fruita, oli d’oliva i un consum moderat de carn i peix, ha donat pas a una alimentació molt més diversa i globalitzada, que incorpora aliments que a Catalunya no es produeixen en quantitats suficients o que, directament, no es produeixen. Catalunya és una gran potència agroalimentària, amb una notable capacitat exportadora, però alhora manté una elevada dependència de les importacions per alimentar la seva població.
El 2023, només el 15% de les fruites i hortalisses
comercialitzades a Mercabarna tenien origen català
— Idescat
La producció agroalimentària catalana destaca en sectors com el porcí, l’avicultura, la fruita, el vi, l’oli, els cereals i determinats productes hortícoles. Pel que fa a les importacions,. Catalunya importa sobretot cereals i derivats, fruites i hortalisses, peix i marisc, carn i productes lactis, a més d’aliments tropicals com cafè, cacau, plàtans o cítrics. Al mateix temps, importa una part important de les matèries primeres que necessita la seva pròpia indústria alimentària i ramadera, com cereals i soja per alimentar els animals. La proximitat, per tant, no és una qüestió de tot o res. Un aliment pot haver estat produït a Catalunya i, tanmateix, incorporar pinsos, fertilitzants, energia o ingredients procedents d’altres països.
Arròs del Delta de l'Ebre
Els vegetals constitueixen la base més visible de l’agricultura catalana, però també un dels àmbits on la dependència exterior es fa més evident. Catalunya produeix fruita dolça, cítrics, fruita seca, hortalisses, cereals, arròs, oli d’oliva, vi i llegums, entre molts altres productes. La diversitat climàtica i territorial permet una agricultura molt variada: dels arrossars del Delta de l’Ebre als fruiters de Lleida, passant pels cereals de les comarques interiors i les hortes del litoral.
Però aquesta capacitat productiva no cobreix tot el que consumim. El 2023, Catalunya va importar cereals per valor de 2.461 milions d’euros, més del doble que quatre anys abans, quan les importacions havien estat d’uns 1.100 milions. També va importar més de 876 milions d’euros en fruita i 381 milions en hortalisses i llegums frescos.
En els darrers quatre anys, les importacions de cereals s'han duplicat
— Departament d'Agricultura i Alimentació
Aquestes xifres reflecteixen una realitat que sovint queda amagada darrere de la diversitat de la producció catalana: la nostra alimentació depèn en bona mesura dels mercats exteriors. Consumim productes que el territori produeix en abundància, però també cereals, llegums, fruita i altres aliments que la producció pròpia no pot cobrir completament. La dieta s’ha globalitzat al mateix temps que l’agricultura catalana s’ha especialitzat, i el sistema alimentari actual és, per tant, el resultat d’aquesta combinació entre producció local i dependència exterior.
La producció animal és un dels pilars de l’agroalimentació catalana, i dins d’aquest sector el porcí ocupa una posició dominant. També tenen un pes important l’avicultura, el boví, la producció de llet i els ous, mentre que l’oví, el cabrum i la cunicultura completen un mosaic ramader molt divers. El 2024, les produccions ramaderes van generar 4.028,9 milions d’euros, el 63,3% del valor de la producció agrària catalana; només el porcí en va representar gairebé el 60%.
Aquesta potència productiva, però, està fortament orientada cap als mercats exteriors. El cas del porcí n’és l’exemple més clar: el 2023 Catalunya va exportar 1,39 milions de tones de productes porcins, que representaven el 52% de totes les exportacions de carn de porc de l’Estat. Alhora, el grau d’autoproveïment de carn de porc arribava al 286,3%, és a dir, la producció catalana gairebé triplicava el consum intern.
El 2023, el 52% de totes les exportacions de carn de porc de l’Estat
es van exportar des de Catalunya
— Departament d'Agricultura i Alimentació
Aquesta especialització té, però, una contrapartida: la ramaderia catalana depèn de l’exterior per obtenir una part de les matèries primeres necessàries per alimentar el bestiar. Així, un sistema capaç de produir grans excedents de carn necessita importar cereals i altres ingredients per sostenir aquesta producció. La producció animal catalana, per tant, no es pot entendre només a partir del nombre de granges o dels animals criats al territori. És un sistema econòmic de gran dimensió, especialitzat i exportador, però també dependent de fluxos de matèries primeres que travessen les fronteres.
